dijous, 26 de març del 2015

Les classes d' EF són educatives?


L'altre dia en classe ens va visitar Javier. Ens va contar la seua experiència donant classes d'EF en un institut. Em va parèixer molt interessant aquesta xarrada perquè va plantejar problemes que hi ha en aquestes classes que cal analitzar a fons. Gran part dels que estàvem en classe té pensat dedicar-se a donar classes d'EF en un futur i per això veig molt adequat que persones com Javier ens conten la seua experiència i ens donen la seua opinió.

Javier està estudiant un tema que es dóna en aquestes classes en concret, però en menor mesura també és dona en les altres assignatures o activitats extraescolars. Aquest tema és la por.

Si un xiquet té por en una classe, pot aprendre? La resposta és no, si un xiquet està en tensió pendent d’altres coses que no són la tasca a realitzar, no es pot sentir còmode i per tant no pot adquirir ni els coneixement ni les habilitats que se li exigeixen. Aquesta por que tenen els xiquets i adolescents en les classes d'EF ocorre principalment en les xiques. Açò és a causa dels estereotipus imposats en la societat actual, dels quals vaig parlar en l’anterior post. A la dona no se l’associa amb la pràctica esportiva i la majoria no se senten còmodes fent activitat física, li tenen por al baló, s’amaguen, en els esports d’equip intenten no participar, etc. En canvi, la majoria dels xics han fet algun esport fóra de l’horari escolar, i se senten més còmodes i adquireixen el protagonisme en les classes. Passa totalment al contrari quan en les classes d' EF, en lloc d'esports es fan balls; aquí és on les xiques se senten còmodes i els xics tenen por. Està clar que açò no sempre ocorre perquè hi ha moltes xiques a qui els agrada jugar a futbol o no els agrada ballar i xics que al contrari, però la majoria de xiquets compleixen les característiques anteriors.

Perquè açò no passe, el paper del professor d'EF és fonamental. És importantíssim donar-li importància a aquest tema i intentar combatre’l perquè les classes d'EF siguen educatives. Moltes voltes els professors se centren en com fer una bona progressió metodologia per a explicar la treta en vòlei, o com explicar totes les normes d’un esport d’una manera senzilla i s’obliden d’altres coses molt importants. El professor ha de ser sensible i empàtic, no pot exigir-li a un xic amb sobrepès que faça un salt de longitud o una carrera de velocitat com un altre que fa esport des de menut. El professor ha de valorar més els esforços individuals i adaptar l’ensenyament a cada persona en la mesura del possible. El professor és el responsable que els xiquets se senten còmodes en les classes i amb ganes d’aprendre i participar. Si centres les activitats en la competitivitat, hi haurà xiquets que gaudiran i altres que se sentiran frustrats i amb por. En lloc d’això s’ha d’enfocar l’ensenyament esportiu de manera que tots gaudisquen jugant o fent l’activitat. Per exemple, si vols ensenyar el salt de de longitud, en lloc de posar una marca que han de sobrepassar, que cadascú intente superar la seua pròpia marca, o si estàs ensenyant algun esport com el futbol, posar normes enfocades a la major participació possible, com posar un número de passes mínim entre la gent de l’equip per marcar, o que siga necessari que tots toquen el baló per a poder marcar, i sempre llevant importància al fet de guanyar. Aquestes normes fan que els alumnes no tinguen tanta por i se senten més a gust.

Al cap i a la fi les classes d'EF no són per a formar a esportistes d’elit, són per educar amb l’activitat física que pense que pot ser molt educativa i molt beneficiosa per als alumnes sempre que s’enfoquen les classes d’una manera correcta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada