Estereotipus

Al llarg de l’historia la dona s’ha considerat sempre inferior a l’home, açò ha passat i continua passant en totes les cultures, en algunes més que en altres. Progressivament s’han anat igualant els papers socials d’ambdós sexes, però actualment continua existint molt de masclisme que està present en el nostre dia a dia.

Aquesta desigualtat afecta a més de la meitat de la població, per tant pense que és el problema social més important actualment i al que cal donar més importància.

Com he dit abans, aquest masclisme està present en la vida quotidiana, a la dona pel simple fet de ser-ho ja se li designen uns comportament predeterminats que ha de seguir. La dona ha de ser sensible, comprensiva, passiva, submisa, conforme, dependent i no ha de ser agressiva. Tot açò és la guia de comportament que ha de seguir per a estar ben vista socialment, i si no ho acompleix és jutjada i menyspreada per la societat.

En canvi l’estereotipus masculí és molt diferent, ells han de ser forts, agressius, treballadors, tindre èxit i prendre iniciatives. Ells són els que han de controlar les situacions i tindre domini sobre la dona.

Pareix que aquests problemes de masclisme són del passat i que actualment estan pràcticament resolts, però no és així. I moltes voltes és inconscientment que les persones actuen d’una manera masclista. Per exemple, en les escoles els professors per molt feministes que siguen tendeixen a avaluar millor un treball fet per un xic que per una xica, ja que a aquestes se’ls pressuposa que han d'esforçar-se més i que si treballen és perquè és el que toca, mentre que si un xic treballa és digne d'elogi.

Les xiquetes ja des de que són menudes conviuen amb eixa desigualtat. En els dibuixos animats, quan hi ha un grupet de 5 o 6 xiquets normalment està el grosset, el graciós, l’intel·ligent... i la xica, com si ser xica fora una característica més, quan la realitat es que són més de la meitat de la població. També els xiquets veuen en la relació dels seus pares quin és el paper que té cadascun, i el mateix en el món que els envolta, tots aquests detalls li arriben a les xiquetes, que acaben assumint el seu paper marcat per l’estereotipus femení.

Les Barbies amb les que juguen de menudes són un clar exemple de com l’estereotipus femení arriba a les xiquetes des de menudes. La imatge que donen aquestes nines està totalment fora de la realitat, i el pitjor és que és que es veu com un cos ideal. Rosses, amb els ulls blaus i extremadament primes. Fent el treball del pòster amb el meu grup vam poder aprofundir més en aquest tema i em va parèixer molt interessant tot el que vam descobrir. Fins i tot vam conèixer el cas de dos persones que havien arribat a l’extrem d’operar-se tot el cos per parèixer un Ken el xic i una Barbie la xica. Està clar que açò és una patologia i són persones malaltes, però hi ha moltíssimes persones que, encara que no arriben a aquells extrems, també s’intenten parèixer a aquests ninots, especialment a les Barbies. Hi ha moltes persones que es sotmeten a cirurgia estètica per canviar el seu físic, però no sols això. En el nostre dia a dia coneixem moltes xiques que no recorren a operacions, però es gasten molts diners amb cosmètica, gimnasos, dietes molt estrictes, etc.

Actualment està augmentant molt el número de xics obsessionats amb l’estètica, i el gimnàs, la famosa vigorèxia. Es destrueixen el cos prenent-se substàncies dopants que augmenten el volum i definició del seus músculs. La vigorèxia esta començant a ser una patologia molt greu en la societat actual, fomentada per la imatge que dóna pels mitjans de comunicació de cos i la importància per tindre el cos perfecte. Però açò no deixa de ser una patologia amb molta menys importància de la que té l’etiqueta social que tenen les dones en l’actualitat, i que els marca el seu comportament, els seus valors, les seues actituds, les expectatives, etc...

Un altre exemple que demostra el masclisme que continua existint ara són els anuncis. Per exemple,els productes de neteja sempre els anuncien dones, ja que se’ls pressuposa que són elles les que han de encarregar-se de netejar i són elles el públic al que volen arribar. També trobem moltíssims anuncis on s'utilitzen les imatges de dones atractives amb poca roba per atraure al públic masculí, és a dir, utilitzen a la dona com un objecte.

Altre exemple el trobem en la visió que es té quan un home ix amb moltes xiques, que es veu com un triomfador, en canvi, si ho fa una dona se li considera una fresca, que no es valora a ella mateixa, etc. Totes aquestes coses fan que a la societat li coste molt canviar d’actitud, ja que tots vivim en una societat masclista i des de que naixem, ens vegem envoltats per aquests missatges que rebem sense adonar-nos i que passen de generació en generació.

Crec que el primer pas per combatre el problema i acabar amb les desigualtats, és reconèixer la importància real que té, i posar tots un poc de la nostra part, pense que en un futur es pot aconseguir aquesta igualtat i quan s’aconsegueixi haurem acabat amb la desigualtat que afecta a més persones al món.

Com els nostres estudis estan orientats a l’esport, ací vos deixe una tabla que he tret de l'Enquesta Nacional d'Hàbits Esportius del Consell Superior d'Esports, realitzada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (Estudi 2833). Amb aquesta tabla he relacionat la variable de gènere en funció si practiquen algun esport o no.

 

En aquesta tabla podem comprovar que hi ha més homes que dones que practiquen esport. Açò ocorre perquè sempre s'ha relacionat l’esport amb els homes. Fa 60 anys les dones no practicaven esport pràcticament, i estava molt mal vist que el practicaren. Per fer esport havien de demanar-li permís al pare i a l'home. Actualment aquesta situació ha canviat molt i cada cop hi ha més dones que practiquen esport. Un altre exemple clar de masclisme es veu en el fet que pel mateix lloc de treball, de mitjana, els homes cobren més que les dones. Per fer que açò canvie hem de canviar de mentalitat i acabar amb els prejudicis. Entre tots hem d'aconseguir a igualat entre sexes en tots els àmbits. Pense que l’esport és una ferramenta molt important per aconseguir canviar la mentalitat de la gent. Molts països en el nord de Europa utilitzen la coeducació ja des de l’escola, és a dir, fomenten els equips mixtes i la igualtat entre gèneres. En aquest aspecte aquests països ens trauen molt d'avantatge, ja que ací no es fomenta gens, al contrari, des de ben menuts ja se’ns separa per gèneres. El que s’ha de fer es donar molta més importància a un problema molt greu que afecta a més de la meitat de la població i fomentar més des de menuts la coeducació en les classes de educació física.