Els exàmens són
una eina molt
útil per avaluar als alumnes. Durant tota la nostra etapa com a
estudiants hem
conviscut amb aquesta manera d’avaluar, aquesta manera és
molt còmoda, sobretot quan són exàmens tipus test o de vertader
o fals; d’aquesta
manera s’avalua a tots els alumnes d’una manera objectiva i
rapida, però crec que aquest mètode té molts inconvenients. En un
examen de tipus test influeix molt l’atzar, ja que en
cada pregunta tens un 50% de possibilitats
d’encertar, i açò li resta molta credibilitat a la prova.
Un altre factor
negatiu és que hi ha
la possibilitat que els alumnes copien uns dels altres les respostes.
Aquests dos problemes resten fiabilitat als resultats, però hi ha
problemes més profunds, com per exemple, si de tot el temari que
entra per a l’examen, a
un alumne li ha resultat més interessant
un tema en el qual a profunditzat més i ha buscat informació
complementària
perquè en volia
saber més sobre , això no li va ha
servir de res un aquest tipus d’examen.
Crec que són
molt més adequades les posades en comú, on cada alumne pot
reflectir
vertaderament tot
el que sap i crec que fins i tot
d’aquesta
manera pot sentir-se més motivat a l'hora
d’estudiar, perquè en la posada en comú voldrà dir coses
interessant que aporten idees.
Així se li dona
més llibertat a l’alumne perquè
siga creatiu i fomenta que aprenga a pensar i no sols a memoritzar.
En l’examen
tipus test o de vertader
o fals, l’únic
que vol l’alumne és
contestar bé les preguntes.
Per aconseguir-ho
la majoria intenta memoritzar el temari el millor possible, d’aquesta
manera el que passa és que al poc temps després de fer l’examen
l’alumne ja no se’n recorda de pràcticament res del que ha
memoritzat. Si en lloc d’aquesta prova es fa un col·loqui, és a
dir, una posada en comú en una conversa, l’alumne ha d’haver
entès el temari, haver pres conclusions pròpies i haver-se informat
del que li ha paregut més interessant,
crec que d’aquesta
manera l’alumne aprendrà
molt més i el que aprenga ho recordarà molt de temps.
Per al professor
fer un examen així és més incòmode perquè és una prova més
subjectiva, açò provoca que els alumnes puguen reclamar la nota i
dóna lloc a més
polèmica, però crec que els beneficis d’aquestes
proves valen la pena.
Per altra banda
també veig molt positiu avaluar els
alumnes duna manera continua durant tot el curs, és a dir, no fer
cap tipus de prova final i anar fent treballs durant el curs,
d’aquesta
manera també s’aconsegueix que els alumnes s’involucren molt més
en l’assignatura i que treballen des del primer dia, no sols la
setmana abans de l’examen.
En conclusió, hi
ha alternatives als exàmens per escrit que fomenten la llibertat i
creativitat dels alumnes, i sobretot els ensenyen a pensar, per tant
pense que els exàmens per escrit no són adequats, i que cal anar
innovant per aconseguir una educació de la màxima qualitat
possible.
Estic totalment d'acord amb el que dius. Crec que no és just que un alumne que ha anat a classe durant tot l'any i haja aprés, puga suspendre per un mal matí o vesprada fent l'examen final. Per remediar-ho estic a favor de les possibilitats que presentes, optar a una avaluació continua aon en xicotetes proves interactives i agradables es comprove els coneixement de cadascun. No és algo fàcil d'aconseguir, però tot siga per lluitar a favor de una millor educació, i no caure en l'error de memoritzar per aprovar.
ResponElimina