El valor d'educar

Una educació de qualitat és un instrument fonamental en el desenvolupament d’una societat, és més, el grau de desenvolupament d’una societat pense que es pot mesurar mitjançant el salari dels professors.

El que veuen i se’ls ensenya als xiquets va a estar present al llarg de les seues vides i per tant es importantíssim que les persones encarregades de transmetre coneixements als xiquets estiguen molt preparades i tinguen un major reconeixement social.
Els professors mai han tingut molt de reconeixement social, fa 40 anys encara era pitjor, els salaris dels professors eren molts baixos i no gaudien de cap reconeixement per la seua feina, d’alli que existesquen expressions com la que anomena Fernando Savater en el pròleg del llibre el valor de educar “pasar más hambre que un maestro de escuela” (p.6). Poc a poc va anar millorant aquest fet i se li ha donat més importància a la figura del professor, però crec que està molt lluny de la importància que realment tenen.
En els últims 4 anys els professors han vist reduït el seu salari en varies ocasions, també han reduït el numero de professor, el que ha provocat que el numero d’alumnes per classe siga major, i per tant la qualitat de l’educació siga pitjor, a més s’ha reduït els diners destinats a comprar materials necessaris per a les aules tant en les escoles com en els instituts. Pense que tot açò és en part perquè no li donen suficient importància a l’educació dels xiquets i per un altra part perquè pretenen privatitzar l’educació i aconseguir que en un futur siga necessari anar a una escola privada per tindre una educació de qualitat. Que l’educació pública siga de qualitat, és important perquè tots tinguem les mateixes oportunitats de tindre un bon futur.
Perquè l’educació dels xiquets siga adequada crec que és molt important que es done prioritat a ensenyar-los a pensar, més que fer que memoritzen coses. S’hauria de fomentar encara més la participació dels alumnes i crear dissonàncies cognitives que ells mateixos intenten solucionar. Cal promoure el pensament divergent que és la capacitat d'un subjecte de veure respostes múltiples a una pregunta i d'interpretar una qüestió.
A banda de l’educació que reben els xiquets en l’escola també és molt important l’educació que rep en casa i sobretot el que veu, ja que els xiquets imiten molt el que fan els pares. Si els pares li donen importància a la cultura farà que els xiquets tinguen més ganes d’aprendre coses
Com a conclusió diré que entre tots hem de canviar la visió social que es té de l’educador i donar-li major importància. El que aprenguen els xiquets de menuts i els valors que assolisquen els durarà per a tota la vida.



Ací vos deixe un vídeo on es fan unes reflexions sobre l’educació

.

Destacaria dos punts. En primer lloc és interessant saber quin és el rol de cadascú en l’educació principalment el del pare que no sap si apropar-se en un espai d’igualtat o d’autoritat. L’opinió de Sabater és que el pare ha d’apropar-se al fill en un espai d’autoritat però sense autoritarisme. La família ha de tindre el paper d’ensenyar-li al fill que hi ha espais d’autoritat, la qual cosa li servirà en l’escola
En segon lloc em sembla molt interessant la idea que l’educació ha de separar el xiquet de la família i oferir-li altres perspectives de la vida, ja que part de l’educació és preparar al xiquet per a la vida adulta que haurà d’afrontar-la sense els pares