Declaració inicial: conceptes amplis, art i interdisciplinarietat.

   En moltes ocasions s’ha observat com l’educació del moviment per a alguns tan sols connota l’única pretensió de complir l’únic objectiu de desenvolupar la capacitat del moviment humà. Com si fos tan sols un objectiu de tipus motriu, sense tindre en compte els altres àmbits de desenvolupament. Personalment considere que si hem de parlar de l’educació del moviment, hem de reflexionar sobre tots els objectius que pot comportar, tan afectius com els cognitius per exemple. La superació, l’alliberament de tensions, l’exploració del propi entorn, la presa de decisions com saltar, elegir una nova direcció, etc, són alguns aspectes que poden dur aquest àmbit de l’educació del moviment més enllà. Perquè conscient o inconscientment utilitzem el moviment propi per relacionar-nos amb la realitat que ens envolta i fent possible la interacció amb els altres individus, clau per a la formació de la mateixa identitat individual.

   Però anem a poc a poc i per parts. Mitjançant aquest blog aniré desgranant molts dels conceptes vinculats a l’objecte que ens ocupa, l’educació del moviment. Així com també, posaré l’accent en aquests dos conceptes fonamentals: per una banda l’educació i per l’altra, el moviment. Seria lògic començar per aquests dos conceptes fonamentals. No obstant això he pensat que seria convenient escriure el meu primer post més extens fent referència amb l’actitud i voluntat d’aquest blog personal que vol anar més enllà de la referència única als continguts donats en l’assignatura que té com a nom el mateix títol del blog.

   La singularitat d’aquest blog personal vinculat a l’assignatura Educació del moviment es situaria en una visió exploradora i interdisciplinar de l’àmbit que ens ocupa. La conciència del pròpi cos, i la de l’altre, de l’espai i de les mateixes actituds, conceptes que es poden tractar si parlem de moviment, estan molt lligats a les arts més contemporànies. I és que aquesta educació del moviment és una disciplina relativament molt recent. Quan ens referim a les arts no ens referim a la pintura o l’escultura, sinó a uns nous llenguatges, com la performance o les instal·lacions interactives, que junt amb la dansa o les primeres exploracions del cinema, per exemple, es sumen a la nova concepció del llenguatge del moviment que defineix, inclús, una nova situació sociocultural.

   Hui en dia no podem parlar de límits completament definits entre disciplines, és per això que considere que aquestes àrees s’interrelacionen de forma permanent i necessàriament coexistixen. Com parlar sobre una educació del moviment que en molts països es defineix per l’estat? Que en qualsevol lloc del món és un constructe social? L’art hi ha reflexionat molt, és per això que considere una aportació interessant les referències que aniré exposant. I sempre defensaré la creativitat com un motor essencial per a l’educació de qualsevol camp.

Per començar amb les aportacions audiovisuals m’ha agradat aquesta proposta d’activitats per a xiquets i xiquetes on es desenvolupa la capacitat creativa, emocional i comunicativa mitjançant el moviment.