Respostes de les preguntes d'examen

-Quan es diu "l'educació física (o, en general, l'educació del moviment) és necessària per compensar la falta de moviment de la resta d'assignatures", ¿a quin tipus de justificació educativa del moviment s'està fent referència? Justifica la teva resposta i comenta el teu punt de vista al respecte.

Aquesta justificació es basa en l’educació d'allò físic, ja que considera que l’educació física sols serveix per fer exercici físic sense tindre en compte les explicacions racionalistes, és a dir sense tindre en compte que l’educació física també serveix per a adquirir coneixements teòrics i valors tant extrínsecs com intrínsecs. No estic d’acord amb aquesta justificació tradicional, ja que l’educació física és molt més que treballar el físic, tampoc estic d’acord amb afirmacions com la de Hebert Spencer que diu que “la primera condició d’èxit en la vida és ser un bon animal”, ja que pense que no s’ha de focalitzar l’ensenyament en la dimensió física, hi ha coses més importants que el desenvolupament corporal.

La millor justificació de l’educació física és l’educació en moviment , ja que la pràctica d’activitats físiques és una cosa valuosa en si mateixa perquè permet a la persona autorealitzar-se o autoconèixer-se en diversos contextos, aquests valors són intrínsecs als continguts pràctics de l’educació física.

- Quan es diu "l'educació física (o, en general, l'educació del moviment) és necessària per a desenvolupar valors com el respecte o la solidaritat", ¿a quin tipus de justificació educativa del moviment s'està fent referència? Justifica la teva resposta i comenta el teu punt de vista al respecte

Aquesta justificació es basa en l’educació a través del moviment, ja que es fa l’activitat física amb fins extrínsecs a la l’activitat, posant èmfasi en valors que com el respecte i la solidaritat no estan directament associats al moviment. Aquesta justificació té un propòsit instrumental i utilitari.

La justificació que l’educació física és necessària per transmetre valors, em pareix que és més encertada que la de les dues preguntes anteriors on deien que sols serveix per fer exercici físic. L’educació a través del moviment té una visió més àmplia. Aquesta dimensió està relacionada amb les dos grans justificacions, la tradicional i la racionalista.

Tot i així no em pareix la més adequada, els valors que transmet l’educació física són molt importants, però pense que l’activitat física és valuosa per si mateixa. Crec que per fer una bona justificació s’haurien d’utilitzar molts argument com els que s’utilitzen en l’enunciat de la pregunta, però la justificació amb més pes és la que està relacionada intrínsecament amb els continguts pràctics

-Quan es diu "l'educació física (o, en general, l'educació del moviment) és necessària per a desenvolupar capacitats cognitives o psicomotrius com el raonament concret, la memòria, la lateralitat o l'estructuració espai temporal", ¿a quin tipus de justificació educativa del moviment s'està fent referència? Justifica la teva resposta i comenta el teu punt de vista al respecte.
Aquesta justificació es basa en l'educació en moviment. aquesta dimensió està relacionada amb valors intrinsecs o inherents als continguts pràctics de l'educació física. És a dir considera que l'activitat física es una cosa valuosa en si mateix, perquè permet a la autorealitzar-se o autoconeixer-se en diversos contextos. Es tracta del coneixement pràctic i personal que sols pot conseguir-se amb la participació activa en moviment, està basada en l'experiència i correspon a un valor educatiu que li es més genuí i dificilment comparteix amb altres assignatures del currículum escolar.

-Quines justificacions del moviment associaries a un caràcter utilitari del cos?

Les justificacions que s’associen a un caràcter utilitari del cos són les tradicionals, és a dir, l’educació d'allò físic i l’educació a través d'allò físic. Aquestes justificacions fan referència a coses que es volen aconseguir amb l’activitat física, però que no són intrínsecament valuoses del moviment.

-Què distingeix el coneixement pràctic en sentit fort i en sentit dèbil? Per què el primer és educativament més desitjable que el segon?

El coneixement pràctic en el sentit fort està caracteritzat pel fet que la persona no sols és intencionalment capaç d’executar amb èxit unes accions sinó que pot identificar-les i descriure com es van realitzar.

El coneixement pràctic en el sentit dèbil, al·ludeix a una persona físicament capaç de fer alguna cosa, però quan se li pregunta com ho ha fet no sap explicar-ho.

El primer és educativament més desitjable perquè no és sols important saber fer alguna cosa, sinó que també hem de saber com ho hem fet per tenir consciència del nostre propi cos i poder explicar-ho. Sempre que ensenyem algun coneixement pràctic hem d’intentar que els alumnes aprenguen a fer el moviment, però també que sàpiguen expressar els procediments, determinats per unes regles, a través dels quals ha fet el que és capaç de fer. És a dir, l’alumne ha de saber fer una cosa amb èxit i a més ser capaç de proporcionar una relació intel·ligible de com es fa.

D’aquesta manera involucrem més l’alumne cognitivament en l’activitat, i fomentem que haja de pensar en com realitzar allò que vol i no sols reproduir un model.

Si l’alumne sap realitzar l’activitat pot produir-li una satisfacció intrínseca, però aquesta no és educativament valuosa, ara bé quan aquesta satisfacció intrínseca es combina amb un desenvolupament del coneixement i de la comprensió i amb una actitud atenta a quant s’aconsegueix, conforme a unes normes públicament reconegudes, aleshores sí que és educativament valuosa.

Per tots aquest motius el coneixement pràctic en el sentit fort és molt més desitjable que el sentit dèbil.

-Diferencies entre raonament i adoctrinament moral? Es pot raonar moralment en moviment Sobre què? Com? Posar exemples

La diferència és que en el raonament moral els alumnes per ells mateixos s’estimulen a pensar críticament sobre les qüestions morals a la llum dels principis morals fonamentals, i formulen els seus propis judicis racionals i els tradueixen en l’acció moral apropiada. En canvi l’adoctrinament moral suposa una forma d’exercitació perquè els alumnes s’adeqüen a les normes morals sense un gran enteniment dels principis morals.

Sí que es pot raonar moralment en moviment. Per exemple, si estàs jugant a futbol, evites pegar-li un puntelló a l’adversari per respecte. Això seria raonar moralment. Però si en lloc de ser així fóra que no li pegues el puntelló perquè t’ho han dit, seria adoctrinament moral i no hi hauria raonament.

-Quina finalitat persegueix la creació estètica? Hi ha activitats motrius purament estètiques? (Posa exemples) Hi ha estètica en les activitats motrius que no són purament estètiques (el que Best crida activitats o esports "propositius")? (Posa exemples) En què consisteix l'estètica en aquest segunto cas? Dit d'una altra manera, ¿per què un gol o una cistella ens sembla "millor" que un altre que val el mateix?

La finalitat de la creació estètica es crear alguna cosa nova i imaginativa, que pot ser creació pròpia o inspirat en les activitats d'altres, es persegueix la busqueda de la bellesa i l'art. Com exemples d’activitats purament estètiques podríem trobar la gimnàstica rítmica, la dansa, la natació sincronitzada...

Les activitats que no són purament estàtiques són el futbol, el voleibol, el rugbi, l’atletisme...

En aquestes activitats també podem trobar un component estètic, que encara que no siga l’objectiu principal, si que pot sorgir com a conseqüència d’una bona execució.

-Que fa no educatiu el moviment?

L’educació física pot ser educativa o no. Com diuen Jose Devís i Carmen Peiró en l’article “Sobre el valor educatiu dels continguts de la educació física”, els valors educatius dels continguts no es troben en ells mateixos, sinó en la valoració que els assignem. Si deixem la pràctica dels continguts al seu propi desenvolupament espontani, pot ser que aquesta pràctica tinga molts aspectes negatius. No es pot atorgar a l’esport la capacitat de transmetre valors positius per si mateix, ja que l’esport com qualsevol altra activitat pot transmetre valors desitjables o no. Ara bé, el professor pot utilitzar estratègies metodològiques i mitjans dirigits a facilitar interaccions, poden promoure’s valors positius. Per tant, el paper del professor és fonamental, abans de realitzar l’activitat ha de saber què és el que vol aconseguir amb eixa activitat i enfocar-ho tot cap als objectius determinats al començament. Açò s’aconsegueix mitjançant les normes, el reglament i les variants que introduïsca. Per exemple si vols fer un partidet de futbol i vols fomentar valors com la companyonia i la cooperació pots posar regles com haver de fer 10 passades abans de poder marcar gol, o que hagen de tocar el baló tots els xiquets abans de fer gol, aquestes normes fan que s’estiguen desenvolupant els objectius preestablerts. Però si l’activitat es deixa que es desenvolupe sense intervenir, pot ser que es produïsquen discriminacions, injustícies i que no es fomente gens la companyonia ni la cooperació, ja que els xiquets més coordinats i amb més facilitat per a l’esport pot ser que no li passen el baló als altres, aquestes activitats per si mateixes poden transmetre valors que no són gens educatius, sinó tot el contrari.

-Què podem fer per a educar en moviment?

Per aconseguir educar en moviment s’ha de tindre clar que és el que es vol ensenyar, l’educació física es una ferramenta molt útil per transmetre molts valors i ensenyar moltes coses. Hi ha diverses justificacions del caràcter educatiu del moviment. Estan les explicacions tradicionals (educació d'allò físic i educació a través d'allò físic) i explicacions racionalistes (educació a través d'allò físic, educació sobre allò físic i educació en moviment).

Amb l’educació física es poden ensenyar molt valors extrínsecs a l’activitat, com per exemple el desenvolupant estètic i moral, la socialització, el respecte, la solidaritat, etc. També l’activitat física pot ser valuosa per si mateixa, ja que permet la persona autorealitzar-se o autoconèixer-se. Amb l’educació física, a més podem adquirir coneixements com la kinesiología, la fisiologia de l’exercici, la biomecànica, la psicologia, etc.

Aquestes són les explicacions racionalistes que justifiquen el caràcter educatiu del moviment, no obstant això, les activitats físiques per si mateixes no aconsegueixen transmetre aquests valors extrínsecs i intrínsecs ni coneixements teòrics, ja que els continguts mai es produeixen en el buit sociocultural i absent d’interaccions socials. Les activitats poden aconseguir valors educatius si les experiències que ofereixen als participants són agradables i intrínsecament satisfactòries.

Com ja he dit abans, el professor és l’encarregat que en les classes d'EF no es produïsquen circumstàncies que siguen roïns per als alumnes. En les classes tots els alumnes han de gaudir i aprendre amb tranquil·litat, hem de fer que no hi siguen en tensió. Si enfoquem les classes donant-li importància als resultats finals i a la competitivitat, aconseguirem que sols gaudisquen els xiquets amb més facilitat per a l’esport, i els altres acabaran tenint por a les classes d'EF i açò provocarà que no tinguen predisposició a aprendre ja que sempre estaran en tensió a la classe.

En conclusió, les activitats no es poden deixar a l’espontaneïtat, perquè sinó deixen de tindre un caràcter educatiu i el professor ha d'utilitzar estratègies metodològiques i mitjans dirigits a fomentar valors positius i no orientar les classes cap a la competitivitat i l’obtenció de resultats, d’aquesta manera tots els alumnes podran aprendre i gaudir per igual