Educació

En l'actualitat, i en tota la història de l'educació, domina el sistema «d'educació bancaria», com la definia Paulo Freire. Consisteix que tot el que ha d'aprendre l'alumne es troba en la ment del professor, per tant en l'aula els educadors es limiten a recitar tots els seus coneixements, de millor o pitjor manera, però sense deixar que els alumnes intervenguen suficientment.

Es tracta als alumnes com caixes buides que han de ser omplertes de coneixements, que haurà de plasmar en un full per a ser avaluat. Aquests coneixements són banals i superficials, doncs han sigut empassats enlloc d'assimilats.

D'aquesta manera es limita completament la capacitat interactiva, participativa, intuïtiva i creativa dels xiquets, les quals són necessàries per a la bona formació d'una persona i, per tant, haurien de ser estimulades en l'escola, no anul·lades. Més tard busquem persones emprenedores i ens queixem per no trobar-les, i no ens aturem a pensar que ha sigut el sistema el que els ha ensenyat a copiar i escoltar el que diu la resta, no a pensar i reflexionar.

Hem de veure l'alumne com un pensador, el qual té certs coneixements i una visió del món; així, el que ha de fer l'educació és intentar que creen la millor visió possible i que els coneixements s'ajusten a la realitat. Açò s'aconsegueix quan el professor es limita a ser un orientador, és a dir, ajuda el xiquet en el seu procés d'aprenentatge, cultivant les llavors, però deixa que l'alumne experimente i conega pel seu compte, ja que és d'aquesta manera quan s'obtenen coneixements reals i útils.

L'escola ha de fomentar l'activitat pràctica, ja que aprenem del que fem, de l'experiència. També és molt important el treball en grup per a cultivar la participació i l'autoestima. Hem de ser conscients que el coneixement es construeix, i aquesta construcció no és sols individual, sinó col·lectiva.

Un sistema que em pareix adequat és el Montessori. Aquesta pedagogia dóna llibertat de coneixement i moviment en l'aula, a més d'aplicar tota la teoria a la pràctica basant-se en que allò natural en un xiquet és el joc, per tant, mitjançant aquest, assimilarà millor els diferents conceptes que es vulguen ensenyar.

Tot i les diferents alternatives educatives que existeixen a l'educació bancaria, és aquesta la que domina. Açò és perquè en la nostra societat no se li dóna la importància necessària a l'educació. A més, és molt comú la por cap a pedagogies d'un caràcter més alliberadors per part dels pares. Ells s'han educat amb por, i volen, de manera inconscient, que els seus fills siguen educats de la mateixa manera.

Hauríem de preguntar-nos: Què és l'educació?