En
moltes ocasions s’ha observat com l’educació del moviment per a
alguns tan sols connota l’única pretensió de complir l’únic
objectiu de desenvolupar la capacitat del moviment humà. Com si fos
tan sols un objectiu de tipus motriu, sense tindre en compte els
altres àmbits de desenvolupament. Personalment considere que si hem
de parlar de l’educació del moviment, hem de reflexionar sobre
tots els objectius que pot comportar, tan afectius com els cognitius
per exemple. La superació, l’alliberament de tensions,
l’exploració del propi entorn, la presa de decisions com saltar,
elegir una nova direcció, etc, són alguns aspectes que poden dur
aquest àmbit de l’educació del moviment més enllà. Perquè
conscient o inconscientment utilitzem el moviment propi per
relacionar-nos amb la realitat que ens envolta i fent possible la
interacció amb els altres individus, clau per a la formació de la
mateixa identitat individual.
Però
anem a poc a poc i per parts. Mitjançant aquest blog aniré
desgranant molts dels conceptes vinculats a l’objecte que ens
ocupa, l’educació del moviment. Així com també, posaré l’accent
en aquests dos conceptes fonamentals: per una banda l’educació i
per l’altra, el moviment. Seria lògic començar per aquests dos
conceptes fonamentals. No obstant això he pensat que seria
convenient escriure el meu primer post més extens fent referència
amb l’actitud i voluntat d’aquest blog personal que vol anar més
enllà de la referència única als continguts donats en
l’assignatura que té com a nom el mateix títol del blog.
La
singularitat d’aquest blog personal vinculat a l’assignatura
Educació del moviment es situaria en una visió exploradora i
interdisciplinar de l’àmbit que ens ocupa. La conciència del
pròpi cos, i la de l’altre, de l’espai i de les mateixes
actituds, conceptes que es poden tractar si parlem de moviment, estan
molt lligats a les arts més contemporànies. I és que aquesta
educació del moviment és una disciplina relativament molt recent.
Quan ens referim a les arts no ens referim a la pintura o
l’escultura, sinó a uns nous llenguatges, com la performance o les
instal·lacions interactives, que junt amb la dansa o les primeres
exploracions del cinema, per exemple, es sumen a la nova concepció
del llenguatge del moviment que defineix, inclús, una nova situació
sociocultural.
Hui
en dia no podem parlar de límits completament definits entre
disciplines, és per això que considere que aquestes àrees
s’interrelacionen de forma permanent i necessàriament coexistixen.
Com parlar sobre una educació del moviment que en molts països es
defineix per l’estat? Que en qualsevol lloc del món és un
constructe social? L’art hi ha reflexionat molt, és per això que
considere una aportació interessant les referències que aniré
exposant. I sempre defensaré la creativitat com un motor essencial
per a l’educació de qualsevol camp.
Per
començar amb les aportacions audiovisuals m’ha agradat aquesta
proposta d’activitats per a xiquets i xiquetes on es desenvolupa la
capacitat creativa, emocional i comunicativa mitjançant el moviment.
